Salvador Sostres. Article a l'AVUI

Guanyar i perdre

Tot i que és perfectament legal no trobo moralment acceptable que governi qui no ha guanyat les eleccions. Ni a Catalunya ni a Israel ni a Euskadi ni a Galícia ni enlloc. La democràcia és sobretot una qüestió formal, i els despatxos no poden substituir les urnes ni les ànsies pel poder la voluntat popular. Sé que així és la llei perquè no sóc subnormal, però la llei està mal feta i degrada la qualitat de la democràcia, desvincula la gent de la política i genera una perillosa sensació de desprotecció i estafa. El que per exemple ha passat a Galícia aquests darrers 4 anys ha estat d'una profunda immoralitat, i és per això que m'alegro que el PP hagi recuperat una presidència que no havia perdut mai. És de societat malalta que no hi hagi cap diferència entre guanyar i perdre, i això ens degrada. Els electors tenen dret a conèixer el destí final de llur vot quan l'emeten i tenen dret també a estar segurs que aquest vot no serà utilitzat d'una manera perversa. Tota societat té la seva quota de tarats i aquests pactes entre perdedors acaben donant a minories completament desqualificades unes responsabilitats per a les quals no estan preparades i després passa el que passa amb consellers com Joan Saura. Hi ha una solidesa de la democràcia que s'expressa a través de respectar-ne l'esperit encara que l'aritmètica permeti caramboles estranyes. No es pot reduir la veritat als fets, perquè aleshores comencen els camps d'extermini. Hi ha una moral, hi ha una jerarquia, hi ha uns valors. Hi ha guanyar i hi ha perdre, i avui sembla que a Euskadi hagi guanyat López o que Montilla hagués vençut a Catalunya, quan la realitat és tot el contrari. Hi ha una idea del prestigi. Es perden les formes i afloren els quinquis.