Salvador Sostres. Article a l'AVUI

Totes aquelles esperances

Ben segur que passarem comptes quan el tripartit s'acabi. Auditarem totes les esperances que durant 23 anys va alimentar la trista oposició al pujolisme, auditarem minuciosament aquests 5 o 6 anys per veure què se n'ha fet, de tota aquella xerrameca. Auditarem la suposada aposta estratègica d'Esquerra, i ho farem des del cotxe tunejat de Benach, fent camí cap a l'apartament parisenc d'Apel·les. Farem comentari del famós eslògan "mans netes" i de tantes coses que es digueren per insultar Convergència. Parlarem de la independència de TV3 i de Catalunya Ràdio, i ho farem amb Montserrat Minobis, Ramon Pellicer, Josep Cuní i la Neus Bonet. Compararem el prestigi i l'audiència que aquests mitjans han tingut en una època i en l'altra. Parlarem de la famosa gestió socialista, per veure si algú sap on para, i del massa temps que es deia que el president Pujol perdia en qüestions identitàries. Parlarem del prestigi de Catalunya a l'exterior, de la pedagogia a Espanya. Del govern amic de Zapatero, i compararem les xifres amb l'era Aznar, aquell suposat desastre. No era tan urgent auditar els 23 anys? Doncs ben segur que auditarem els tripartits i els seus resultats. Després de tants anys de mentir sobre l'honorabilitat dels fills del president Pujol i de la seva esposa, parlarem de l'esmentat frère Apel·les, del tete Maragall, dels germans Nadal, del matrimoni Ceaucescu, de la filla Lluna del conseller Baltasar i de les seves aptituds reals per cobrar 25.479 euros anuals de Presidència; també dels menús de 90 euros del seu pare, i de les autèntiques causes per les quals va ser fulminat Bolaño. Rebuscarem entre deixalles fins a saber què se'n féu, de totes aquelles esperances.