Salvador Sostres. Article a l'AVUI

Els valors del pujolisme

Es torna a parlar dels valors del pujolisme. La feina ben feta no té fronteres, som una nació i amb aquest poble no s'hi juga, el sentit de la responsabilitat, la societat dels deures. I, fins i tot malgrat la crisi, estalviar. L'èxit del pujolisme no va ser, però, un discurs: o només un discurs. La regeneració moral de la política que el pujolisme representà, i que Convergència representa encara, es basa en el fet que el discurs té a veure amb unes actituds. El que compta a la política són les actituds. El que compta és el que fas i el mèrit del president Pujol no fou el discurs de la feina ben feta sinó fer la feina ben feta; el que fou decisiu d'aquells anys no van ser les proclames patriòtiques sinó dotar les institucions d'una solidesa i d'un prestigi que fan que avui tothom entengui -per molt que ens ho vulguin negar- que som una nació. Els discursos sobre valors del president Pujol no haurien tingut cap incidència si només haguessin estat un brindis al sol, no se'ls hauria cregut ningú si no haguessin suposat el minuciós enunciat de la seva activitat política. Si ens hagués exigit capacitat de sacrifici des d'una ànima funcionària, ningú no s'hauria sacrificat. Si hagués agitat la senyera quan li interessava, i la nació no hagués estat sempre la seva única prioritat, Catalunya no hauria recuperat la seva dignitat nacional. Si ens hagués cridat a l'excel·lència des de la mediocritat, ningú no s'hauria esforçat. Hi ha una integritat en la política que reforça la confiança entre el governant i el governat, però aquesta confiança es trenca sense possibilitat de solució quan aflora el frau. No se'ns pot reclamar elit des de la consergeria. L'èxit del president Pujol no fou dir que treballava, sinó treballar dia rere dia. Vull dir que el problema no és el que ens digui Montilla, sinó Montilla.