Salvador Sostres. Article a l'AVUI

Un brindis per la llibertat

Antonio Bolaño era fins ahir la mà dreta de José Montilla i ha hagut de dimitir perquè va filtrar a un diari que Joan Saura tenia previst expulsar el conseller Baltasar del govern. Poca cosa, oi?, però en fi, ja saben de l'atàvic furor que senten els comunistes per fer neteja. Té gràcia quan entre ells s'administren la seva pròpia medicina. Bolaño és alguna cosa més que un socialista. Alguna cosa molt més terrible. Bolaño és un home que va dedicar la seva carrera a atemorir i a amenaçar periodistes. A fer por, i a concretar aquesta por quan no escrivies el que ell volia. Que hagi plegat és una bona notícia per al periodisme i per a la llibertat, tot i que no deixa de ser un signe més de la degradació dels nostres temps que l'hagin fulminat per una tonteria, i que en canvi hagi pogut aguantar tots aquests anys, i tota aquesta dolenteria. Bolaño és una de les icones més representatives de l'estil quinqui del Baix Llobregat de fer política que el David Madí explica al seu llibre. Cau un adversari polític però també un enemic de l'ètica i de l'estètica de l'ofici de periodista; cau un home que s'ha dedicat a amenaçar periodistes i a espantar-los, a fer llistes negres, a proferir amenaces i a acomplir-les. Si aguantes una mica, veus sempre passar els cadàvers dels perversos. Ahir coneguérem la notícia a Semon, dinant amb un amic que vota Esquerra. Ordení Cristal, el tsar Alexandre II el decretà el xampany oficial de la cort imperial russa. Com la família Roederer, també nosaltres hem sobreviscut a la quincalla bolxevic. Brindes amb un que vota Esquerra perquè ha caigut l'esbirro de Montilla i penses que Catalunya encara és possible.