Salvador Sostres. Article a l'AVUI

La pluja i l'Indiana Jones

Steven Spielberg ha explicat per presentar les darreres aventures del doctor Jones que després d'haver fet La llista de Schindler no es veia amb cor de tornar a usar els nazis de dolents de guinyol, i és així que en aquesta ocasió l'Indiana lluita contra els comunistes, criminals molt pitjors i d'herència molt més sinistra i que encara és viva. Fins i tot de jueus, en mataren més que no pas Hitler. Bé, la crítica catalana i l'espanyola han rebut amb total fredor aquesta quarta i esplèndida pel·lícula de l'heroi que interpreta en Harrison Ford. És la pedanteria dels hereus intel·lectuals dels pitjors assassins de la història. Les males crítiques són revenja per haver tractat els comunistes d'enemics. De dolents, que és el que són. Idèntics als nazis en mètodes i intencions, el mateix deliri de destrucció. L'Indiana Jones que acaba d'estrenar-se no ha agradat a la intel·lectualitat catalana ni a l'espanyola perquè és un mirall de la misèria moral d'on provenen. També els nostres governants són hereus del comunisme: de l'anarquisme, del maoisme, de Bandera Roja o del PSAN; tots ben dolents, com els que l'Indiana combat. En lloc d'una calavera de vidre han fet el ridícul amb l'aigua, i després de tant d'obscurantisme vident s'ha imposat la tradició del vell refranyer: "Al maig, cada dia un raig". Contra la retòrica sostenible, l'aigua beneïda que cau del cel. Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat. Heretges, feu el signe de la Creu! Fins i tot la meteorologia és convergent. L'Indiana i la pluja desemmascaren comunistes a Catalunya i arreu del món. No hi havia canvi climàtic: era una conspiració. Patton feia bé de voler continuar fins a Moscou. Ompliu les piscines amb l'eufòria de Hemingway quan alliberà Place Vendôme.