Recordant Frank Sinatra

Avui és compleixen 10 anys de la mort de Frank Sinatra, el cantant més gran de tots els temps: La Veu. El meu cantant favorit, la meva veu favorita. Recordo tot just els moments en els quals vaig assebentar-me de la seva mort, a les 14:30 del 14 de maig de 1998, a traves del Telenotícies de TV3, acabava d’arribar feia poca estona de l’institut, i com cada migdia abans de dinar mirava les primeres noticies des de la televisió de la meva habitació.
Aquell Telenotícies el tindré sempre gravat a la memòria, la primera i més extensa noticia va ser la seva mort. El corresponsal de TV3 era en directe a les portes del Cedars-Sinaí de Los Angeles anunciant la mort d’un dels meus ídols, i aquell noi de 15 anys, apunt de complir 16, va plorar, molt, com sí és tractes de la mort d’un familiar o un amic.
Quan mort algú a qui admires amb molta intensitat, per més que sigui una persona que potser no tindràs mai l’oportunitat d’intercanviar encara que siguin dues paraules, o de poder encaixar-li la mà, et dol com sí hagués mort algú molt proper a un mateix, i a mi em va passar, i no recordo que m’hagi tornat a passar mai, però amb ell si, amb el Senyor Sinatra si. Puc ben dir, que a aquesta vida sols m’he quedat amb moltes ganes d’haver fet una cosa, la qual no podré realitzar, i és assistir a un dels seus increïbles concerts.
El passat mes de novembre vaig poder reviure d’alguna manera com deuria ser un dels seus concerts, no en solitari, si no amb els seus inseparables Dean Martin i Samie Davis Jr. al assistir a la primera filera de l’espectacle de tres fantàstics imitadors del Rat Pack, el The Rat Pack: Live from Las Vegas, va ser al·lucinant el nivell de perfecció dels seus cantants, tant musicalment com físicament, doncs eren pastats a ells.
Estic totalment convençut que mai hi haurà cap més cantant com ell, el Deu de la musica, algú que va ser capaç de fascinar no sols per la seva veu, si no per la seva vida personal, a vegades emocionant, a vegades polèmica. Diuen els seus detractors, per retreure-li alguna cosa, que era membre de la Màfia, que tenia molt bones relacions amb els capos Lucky Luciano i Sam Giancana, doncs si era cert, la Màfia era bella, molt bella.
Frank Sinatra sempre va viure a la seva manera i el que és segur, que mai deixarà d’existir als cors dels milions de persones que l’admirem i admirarem sempre.
Always in my heart, Mr. Sinatra.