Salvador Sostres. Article a l'AVUI

La tempesta perfecta

Com voldria que descarregués a Catalunya una gran tempesta, la tempesta perfecta. No pas perquè ens falti aigua, perquè és mentida que ens en falti. Avui mateix la Fundació Catalunya Oberta publica un editorial explicant que en tindríem tanta com volguéssim si la prenguéssim del Roine. No caldria cap despesa pública perquè 2 empreses privades, una catalana i una altra de francesa, s'encarregarien de fer les obres del transvasament, i recuperarien la inversió amb la concessió de la gestió de l'aigua que caldria concedir-los, tal com ara la té Aigües de Barcelona, durant el període de temps que calgués per compensar-ho. Als catalans, el metre cúbic d'aigua no ens costaria ni un cèntim més que ara. Un estudi de la Fundació, encarregat al president del Foro del Agua, José María Fluxá, un dels grans experts en la matèria, certifica la viabilitat d'aquest projecte i en aquestes condicions. Com m'agradaria que descarregués a Catalunya la tempesta perfecta. I no pas perquè ens falti aigua, que si volguéssim la tindríem tota, sinó perquè aquesta gran tempesta s'endugués la classe política que ens està destruint la nació. La classe política que crea situacions d'emergència nacional i encabat fa veure que són fenòmens de la natura. Aquesta mendicitat política i intel·lectual, fosca tropa d'incapaços. Ah, quin desig sento d'un gran aiguat que ens retorni el trepitjat prestigi, el dret de poder apel·lar al teu govern amb orgull i amb esperança. Una gran, gran tempesta que arrenqui la pell morta i que ens retorni el nom a cada cosa. Tots els noms i totes les coses que estimem i sobre l'amor per les quals hem assentat els fonaments de la pàtria. Tots els noms, i un president que sàpiga pronunciar-los.