Parlem de Montornès

Ahir a la tarda-vespre és va fer la presentació del DVD “Parlem de Montornès: Memòria del Segle XX” el qual recull l’història del meu poble durant tot el darrer segle mitjançant un total de 18 entrevistes fetes a persones grans de Montornès, algunes d’elles malauradament, per llei de vida ja no son entre nosaltres, doncs les entrevistes és van realitzar al llarg de l’any 2006.
Tot l’acte va ser molt emotiu, em van saltar les llàgrimes en més d’una ocasió, sobretot al veure a la pantalla alguns amics i coneguts que ja no hi son, i veure i escoltar com explicaven amb tanta naturalitat davant la càmera, com si encara fossin entre nosaltres físicament, com veien el poble, el nostre poble, al llarg de tants i tants anys, i de tanta i tanta història.
Vaig poder veure l’amic i company Jaume Llorens, que ens va deixar l’estiu passat, amb el qual havíem compartit tants anhels i tantes converses, vaig veure en Mariano Altimira que ens va deixar fa escassament un any, el qual sempre recordaré per la seva simpatia i aquell fer de poble, dels antics del poble que ja no hi son entre nosaltres, i dels quals guardo tant bon record, com d’en Sadurní Blanchart, d’en Marcel·lí Blanchart, de l'Esteve Mogas, d’en Celestino, d’en Serafí Torné, d’en Lluís Tort, d’en Sadurní Cuadradas, etc. I de tants i tants d’altres que amb el pas dels anys ens han anat deixant, i sempre els mantindré vius en la memòria.
L’història d’un poble, l’història d’un país, l’escrivim les persones. Aquelles persones que amb el dia a dia som d’una forma o altre fidels a fer tirar endavant el present i el futur, i per tot plegat és molt important no perdre mai de vista alló que hem sigut i alló que som, “qui perd els orígens perd identitat” tal i com reafirma el cantant Raimon a la cançó “Jo vinc d’un silenci”, i és precisament això el que no em de perdre mai, els nostres orígens, la nostre història.
Evolucionar, sí, i molt! Peró amb cura, molta cura de no perdre els valors que ens han marcat totes les persones que ens han envoltat i que ens envolten. Agafar de tots i cadascun les coses més bones que ens varen poder ensenyar, les que ens ensenyen i ens ensenyaran.
Per cert, avui, dia de Sant Jordi, fa 9 anys que vaig entrar en política, que vaig entrar a militar a Convergència i a la JNC, tenia 16 anys, ara vaig cap els 26.
9 anys molt intensos, és diuen aviat, i tantes coses per fer, i tanta il·lusió, per vosaltres, per nosaltres, queda molt per fer, molt per aprendre. Anem per feina!