Salvador Sostres. Article a l'AVUI

"Sei una merda!"

Brutal la caiguda de Prodi, que ha abusat de la paciència dels italians amb la seva casposa política socialdemòcrata. Cau un tòpic més de l’esquerra caduca, superada per les circumstàncies, per la raó, i sobretot pel ritme sensual i victoriós de la llibertat. Cau Prodi després d’haver-se intentat aferrar penosament al poder, preferint afavorir l’organització del pollastre abans de dimitir com faria un home decent si sabés que igualment el tombarien. No, Prodi va dinamitar qualsevol prestigi que pogués quedar-li i queia humiliat al Senat mentre els partits de la Casa de la Llibertat brindaven amb xampany. Era la Traviata! “Sei una merda!”, li cridà un senador adversari per posar l’epitafi exacte a la finida era. Després de tantes crítiques vessades contra Berlusconi, després de l’ombra de tants dubtes, i d’aquesta eterna arrogància de l’esquerra que sempre parla com si fos segur que quan mani sabrà fer les coses millor; després de tantes i tantes argúcies, brutícies i mentides cau Prodi com cauen a trossos els dogmes de la socialdemocràcia estèril que mai no ha resolt cap problema. Les ampolles de xampany destapant-se de joia i eufòria eren la banda sonora de la llibertat obrint-se pas entre tanta misèria moral per fi derrotada. Era bonic imaginar que això passava a Catalunya. Era bonic imaginar l’alegria escumosa del xampany celebrant la caiguda d’aquest govern de funcionaris i espanyols. Després de tanta decepció i tanta ignorància, de tanta incompetència i de tanta estultícia, Catalunya necessita una jornada de glòria que la desperti i l’esperoni, bombolles d’amor i d’esperança. Veurem, veurem caure la foscor d’aquest govern amb llapis a l’orella i bata blava. El xampany pletòric anunciarà el final de més de 4 anys d’humiliació.