divendres, desembre 28, 2007

Iu Forn. Passa-ho! Article a l'AVUI

LAPORTA, EL SARKOZY CATALÀ

I quan vostè ha llegit el títol de l'article ha dit: "Uaaaala, com s'ha passat avui. Com es nota que és el dia dels Innocents!!!". Doncs no és cap innocentada. Imagini's Sakozy caminant, movent-se, parlant. I ara imagini's Laporta. ¿No troba que tenen en comú un aire, un estil, una manera de fer, unes formes?
I ara segur que pensa: "Si, sí, però Sarkozy té una Bruni i Laporta no". Té raó. Però Laporta té un cunyat. I ara és quan em diu: "No fotem! Em compararà el glamur de la Bruni amb el del cunyat? És clar que no li penso discutir el nivell de glamur de la Bruni i el del cunyat. Més que res perquè no hi ha res a discutir. El que sí que li dic és que, per a segons quines feines, no li nego que una Bruni és imbatible. Ara bé, per a segons quines altres, l'imbatible és el cunyat. Jo que mai he estat un enamorat seu, li dic: fixi's en què s'ha convertit el vestidor blaugrana des que ell no manega per allà baix.
Sarkozy i Laporta són exponents d'aquesta nova manera de fer que busca més l'efectisme que els resultats reals i on és més important vendre'ns nervi, moviment i gestos que realitat. Per entendre'ns, seria "paraules i no fets".
Sarkozy va anar al Txad, va baixar d'un avió amb cara de "deixeu-me sol", va fer dues posturetes i va endur-se les hostesses de Girjet quan faltaven cinc minuts per ser alliberades sense necessitat de cap James Bond de pa sucat amb chopped. Mentrestant, als de L'Arche de Zoé els han condemnat a 8 anys de treballs forçats. I sí, potser ara els extradirà, però ningú els treu la presó i la condemna.
Laporta ens mareja amb el modern PowerPoint, però ha estat incapaç de veure que Ronaldinho és, des de fa una temporada i mitja, una taronja espremuda. Sí, el brasiler ha estat una gran taronja, però ja ha donat tot el suc que tenia. ¿Té sentit guardar tant de temps una taronja seca?
Cada moment produeix els seus homes (i les seves dones) i ara toca que les gallines es moguin molt però que d'ous ni un. Bé, doncs, deu ser qüestió d'acostumar-s'hi, oi?

0 comentarios: