Salvador Sostres. Article a l'AVUI

La nació sense màscares

Artur Mas ha recuperat el lideratge de la política catalana. Esquerra s'ha quedat desconcertada i cada vegada són més tenebroses les excuses per no assumir el pacte nacional. Els sociates estan histèrics perquè ja ningú no perd el temps parlant d'esquerra o de dreta d'ençà que Mas ha situat el centre de gravetat del debat públic en el dret a decidir, és a dir, en l'eix Catalunya/Espanya, que mentre no estigui resolt és l'únic que importa. Primer curem el càncer, després ja ens ocuparem del refredat. I en aquest eix, el PSOE es queda a Catalunya arraconat amb el PP, al bàndol dels espanyols. Ara ja no hi ha més nacionalistes, sobiranistes, independentistes o autonomistes. Hi ha només dos bàndols: Catalunya i Espanya, catalanistes i espanyolistes. Després de tants anys de viure d'enganys, el PSOE de Catalunya ha quedat finalment desemmascarat i vet aquí que, caigudes les disfresses, surt a la fotografia al costat del PP. Ja deia Pla que el que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres. Tal com el catalanisme polític s'ha hagut d'entendre fins ara amb governs espanyols d'un i altre signe, però sempre en favor dels interessos nacionals, l'espanyolisme polític que PSOE i PP representen s'ha unit sempre per mirar d'eliminar-nos: vet-ho aquí per enèsima vegada. Hi ha matisos, esclar, perquè el PP no ha fet mai la LOAPA ni ha intentat posar a la presó el president de la Generalitat. Però és igual. Artur Mas va arrencar, amb la seva conferència, les màscares dels actors polítics de Catalunya. I com sempre, però ara sense poder dissimular-ho, els espanyols han quedat a una banda i els catalans a l'altra de la gran línia divisòria, per fi clarament dibuixada. Ningú no vol sotmesa la seva pàtria. Els carcellers a una banda i els presoners a l'altra.