La grandesa del David
Si algú com el David Madí s’hi dedicava, vaig pensar que la política havia de ser segur un ofici noble i honorable, i és així que v
aig començar a escriure sobre política. Ben segur que el David representa un partit i un líder però el que el situa molt per damunt de la majoria de la gent que treballa a la política, dins i fora de Convergència, dins i fora de Catalunya, és la noblesa de fons, la profunditat de les seves conviccions, l’íntim desig d’un món millor i la total generositat amb què està gastant els millors anys de la seva vida al seu país. Costaria de trobar algú tan capaç a la política catalana com el David Madí, però seria impossible de trobar una lliçó d’amor més bonica que la que ell representa. En un país de polítics prealfabets i funcionaris, on preval l’interès mercenari molt per damunt del que li convingui a Catalunya, David Madí és un accent de bondat i de grandesa, una manera de creure-hi que dignifica la política i fa venir esperança en els homes. Alguns diuen que es dur i és veritat que la determinació és una de les seves característiques. Alguns li diuen arrogant i és veritat que als mediocres els ha de ser més fàcil dir-li arrogant que no pas admetre que són ells que són un poc subnormals. Però la seva principal virtut és la tendresa i fer política com qui bressola un nadó. El mateix amor, la mateixa dedicació. La principal aportació del David Madí ha estat l’enteresa, la dignitat, el coratge, el sacrifici que ha dedicat a servir la nació. Haver aguantat sense queixar-se tota mena d’atacs personals i de mentides i mentiders i no haver defallit mai. A Catalunya és infinita la llista de gent que s’han enriquit de diners, vanitat o poder gràcies a la política. En canvi són molt pocs els qui com el David han enriquit la política sense cap altra compensació que l’orgull de ser el millor.
aig començar a escriure sobre política. Ben segur que el David representa un partit i un líder però el que el situa molt per damunt de la majoria de la gent que treballa a la política, dins i fora de Convergència, dins i fora de Catalunya, és la noblesa de fons, la profunditat de les seves conviccions, l’íntim desig d’un món millor i la total generositat amb què està gastant els millors anys de la seva vida al seu país. Costaria de trobar algú tan capaç a la política catalana com el David Madí, però seria impossible de trobar una lliçó d’amor més bonica que la que ell representa. En un país de polítics prealfabets i funcionaris, on preval l’interès mercenari molt per damunt del que li convingui a Catalunya, David Madí és un accent de bondat i de grandesa, una manera de creure-hi que dignifica la política i fa venir esperança en els homes. Alguns diuen que es dur i és veritat que la determinació és una de les seves característiques. Alguns li diuen arrogant i és veritat que als mediocres els ha de ser més fàcil dir-li arrogant que no pas admetre que són ells que són un poc subnormals. Però la seva principal virtut és la tendresa i fer política com qui bressola un nadó. El mateix amor, la mateixa dedicació. La principal aportació del David Madí ha estat l’enteresa, la dignitat, el coratge, el sacrifici que ha dedicat a servir la nació. Haver aguantat sense queixar-se tota mena d’atacs personals i de mentides i mentiders i no haver defallit mai. A Catalunya és infinita la llista de gent que s’han enriquit de diners, vanitat o poder gràcies a la política. En canvi són molt pocs els qui com el David han enriquit la política sense cap altra compensació que l’orgull de ser el millor.
1 comentarios:
Un bon element en David Madí. Massa odiat per pura embeja.
Així va aquest país d'acomplexats.
Publica un comentari