Salvador Sostres. Article a l'AVUI

Sobre la generositat

Cal aplaudir el gest generós de Josu Jon Imaz, que quan ha vist que el seu partit i els votants del seu partit volien prendre un camí més directe, i més curt, cap a la llibertat de la seva pàtria, ha decidit deixar la direcció i la vida política per no fer nosa i donar pas al sector més sobiranista del PNB, liderat pel lehendakari Ibarretxe i Joseba Egibar. Cal tenir una idea molt clara que a la política s'hi és per servir unes idees i un país per renunciar a la pròpia vanitat i al propi afany de protagonisme i als propis interessos. Que Imaz plegui ennobleix la política i demostra que no tots els polítics són iguals ni uns que només van a la seva ni uns lladres. El propòsit d'Egibar i del lehendakari Ibarretxe de convocar un referèndum sobre l'autodeterminació en aquesta legislatura podrà ara treballar-se sense baralles internes al principal partit polític d'Euskadi. En general, cal dir que l'exemplar determinació dels bascos deixa una mica en paper mullat totes les pantomimes sobiranistes que van florint darrerament a Catalunya, on aviat hi haurà més plataformes que habitants, i totes elles inútils. Més concretament és impossible no fer el paral·lelisme entre el PNB i Convergència i Unió, i com Imaz ha tingut la generositat de renunciar a la poltrona mentre que aquí cada intent de proposta d'Artur Mas acaba en una disputa interna, tan absurda com estèril. Pot ser que no en tot siguin comparables Catalunya i Euskadi, i que no totes les situacions siguin extrapolables. Però els pobles poden aprendre els uns dels altres, com les persones. Cal que Catalunya entengui que la llibertat no te la donen, te la guanyes: i que cal ser valents i que cal prendre decisions i no marejar tant la gallina. Cal també que l'honor s'imposi a l'interès personal: i no hauríem mai d'oblidar la lliçó d'Imaz.