Barrut amb classe
Gland d'Espanya
No crec que la mort t'hagi disgustat gaire, tu que sempre vas preferir jeure que anar dret. "No feu mai esport i viu
reu molts anys", deies. Tenies els teus esports particulars, però. Eres un bon vivant amb un punt de cultura -sense abusar-, encarnat en periodista, actor, seductor incansable i escriptor. La teva millor novel·la va ser segurament la pròpia vida; oscil·lant entre el fantasma de sang blava i l'aristòcrata passat a comentarista corrosiu, vas conèixer la flor i la nata i no et vas privar de res. Mai no vas negar que eres un barrut colossal, tot i que amb classe, administrant tafaneries i influències amb intuïció. Nascut marquès de Castellbell, vas evolucionar des del falangista al liberal en el sentit més generós del mot, festejant amb la pàtria del llibertí. Festejant, sempre festejant. El teu fill et va repudiar assegurant que eres massa somrient, formós i encisador, és a dir insuportable. Que l'alta societat se'n fotia de tu, el Gland d'Espanya. I et va qualificar d'insubstancial, borratxo i faldiller, confirmant la màxima aquella que diu que els amants portentosos no solen fer bons pares. El teu engominat de 007 emèrit, i el teu etern mocador de dandi on the rocks et van merèixer els millors elogis i els odis més salvatges. A l'altra vida, no sabem si aniràs al cel amb els teus detractors, o a l'infern amb els teus amics. Però a aquesta banda de l'eternitat, has anat on has volgut. Déu n'hi do.
reu molts anys", deies. Tenies els teus esports particulars, però. Eres un bon vivant amb un punt de cultura -sense abusar-, encarnat en periodista, actor, seductor incansable i escriptor. La teva millor novel·la va ser segurament la pròpia vida; oscil·lant entre el fantasma de sang blava i l'aristòcrata passat a comentarista corrosiu, vas conèixer la flor i la nata i no et vas privar de res. Mai no vas negar que eres un barrut colossal, tot i que amb classe, administrant tafaneries i influències amb intuïció. Nascut marquès de Castellbell, vas evolucionar des del falangista al liberal en el sentit més generós del mot, festejant amb la pàtria del llibertí. Festejant, sempre festejant. El teu fill et va repudiar assegurant que eres massa somrient, formós i encisador, és a dir insuportable. Que l'alta societat se'n fotia de tu, el Gland d'Espanya. I et va qualificar d'insubstancial, borratxo i faldiller, confirmant la màxima aquella que diu que els amants portentosos no solen fer bons pares. El teu engominat de 007 emèrit, i el teu etern mocador de dandi on the rocks et van merèixer els millors elogis i els odis més salvatges. A l'altra vida, no sabem si aniràs al cel amb els teus detractors, o a l'infern amb els teus amics. Però a aquesta banda de l'eternitat, has anat on has volgut. Déu n'hi do.
0 comentarios:
Publica un comentari