Salvador Sostres. Article a l'AVUI

On ets, Catalunya?

On és la Catalunya que feia la vaga dels tramvies quan els preus dels bitllets pujaven desmesuradament? On és la Catalunya amb sang a les venes, la Catalunya que no es deixa humiliar, la Catalunya altiva i que reflecteix la seva grandesa defensant el seu orgull? És dramàtic que Espanya ens robi, però és patètic que ens deixem robar. On és la Catalunya que es subleva, la que sap quin és el seu camí i s'hi compromet? Tenim una classe política deplorable: un president absent, una tinent d'alcalde absurda com ella sola que tot el que sap dir és que hem d'estalviar energia, i cal recordar també que l'actual ministre d'Indústria i l'anterior eren de Catalunya. Tenim una classe política deplorable, però el que més penós resulta és que l'haguem votada. On és la Catalunya solvent, intel·lectualment preparada? On és la Catalunya de les majories absolutes de Jordi Pujol? On és la Catalunya que vol les estrelles? El catalanisme ens va semblar ridícul i vam sentir-nos més moderns sent cosmopolites; perquè els nens estudien en català a les escoles públiques ens hem deixat dir nazis, ens roben i ens creiem que som solidaris. Tenim algú de la qualitat d'Artur Mas i l'enviem a l'oposició, som una llengua fantàstica i que és l'explicació de la nostra història i del que som i en fem servir una altra que no té res a veure amb nosaltres i que fa aquell soroll tan espantós per dir la jota. Naturalment que España ens mutila, ens humilia i ens roba, però a una nació només li fan el que es deixa fer i els catalans duem massa anys incapaços de coratge, d'esperança i de grandesa. I és així que el futur se'ns allunya. On ets, Catalunya?