Salvador Sostres. Article a www.salvadorsostres.com

I ara de nou

No és veritat que Catalunya s'hagi acabat. Catalunya comença avui, i avui, com cada endemà de cada derrota la nació torna a començar i som nosaltres com sempre, i només nosaltres, els que hem de seguir empenyent el somni fins que es faci realitat. Mentre tu existeixis tot serà possible encara, i per tant depèn només de tu. De l'excel·lència de la teva feina ben feta i de l'orgull que hi posis; un país sense estat i sense estructura depèn de la teva petita heroïcitat diària. Catalunya no la feren ni Macià ni Companys ni Franco ni Pujol ni Margall ni la farà tampoc Montilla. Catalunya l'hem fet sempre tots i cadascun de nosaltres empenyent el temps amb les nostres pròpies mans. Fes el millor article, el millor edifici, la millor croqueta. Propaga Catalunya a través de l'excel·lència, el nostre vell camí i l'úinic que ens permet d'entrar a l'univers. Fes el millor negoci, el millor dibuix, la millor cançó. Quan Josep Pla va donar el país per perdut es va tancar al mas Pla i justament llavors va salvar el país de la mediocritat donant-nos la seva extrordinària obra literària. La seva magnífica obra literària, i és veritat que va viure per salvar-nos les paraules. No és que Catalunya hagi de pretendre l'excel·lènica: és que la necessita, és que no pot permetre's la mediocritat. I allà on tu vagis Catalunya vindrà amb tu, i allà on tu siguis brillant Catalunya brillarà, i allà on tu siguis el millor Catalunya serà la millor, perquè Pau Casals no entrà a Nacions Unides per ser català sinó per ser el millor, i com que era el millor va poder explicar què era Catalunya i tothom se'l va creure. Ser catalans no és un dret, és un deure, i més en temps tan estranys. El repte és un salt i salteu la nació i tu, i fins allà on tu arribis arribarà Catalunya. Ja ahir vam lamentar la funesta notícia, però avui hem de continuar. Catalunya et necessita tal com tu necessites el teu país. Entenc el desànim, però toca continuar. Encara que el desert sigui tot el que hi ha al davant. Encara que estiguis decebut. Encara que no vegis ni com ni qui ni quan. Encara. Encara. Encara.